⊍ About walking

Hi ha un teorema sobre el caminar que associa aquesta activitat humana que ens permet mesurar, amb les cames, l'abast físic de la terra; amb la nostra actitud davant del món. Com si, situats en la vertical de nosaltres mateixos, fos més facil saber qui som. Potser no se'n pot fer una llei general però, en tot cas, concedim-li una certa dosi de versemblança. Es tracta d'agrupar el gruix de cossos de l'univers humà segons el tipus de trajectòries i desplaçaments que duen a terme seguint una progressió horitzontal. Així, trobem primer les llargues caminades meditatives dels qui practiquen el moviment com una forma de pensament: són els qui pensen a l'aire lliure. Un segon grup aplega tots els qui caminen com un acte de bellesa o d'intima ressonància amb la natura, són aquells qui confien en la lògica reparadora del paisatge. I el paisatge els guareix! Tot seguit, trobem els qui transiten per fugir del món i qui sap si també d'ells mateixos. Sovint, a la tornada, expliquen que tan...